Encara que hagin passat gairebé tres-cents anys, tots els qui som aquí sentim la necessitat de recordar i retre homenatge aquells patriotes i herois que van defensar el país contra les tropes que volien arrabassar-nos les nostres llibertats. El seu heroisme va ser tan gran que, tot i no aconseguir-ho, avui els seguim recordant amb agraïment i emoció.Però commemorar l’Onze de Setembre no serveix de gaire si no ens sentim també disposats a defensar el país. Els temps han canviat i avui dia, per sort, no hi ha ningú bombardejant les muralles de Barcelona, però Catalunya segueix tenint problemes i segueix necessitant que es defensin els seus drets. Ara mateix estem veient que l’Estatut que vam votar i aprovar es troba qüestionat, i veiem també que no es compleix el sistema de finançament previst a la Llei. Poden semblar coses sense importància si les comparem amb les bombes del 1714, però sense un finançament i amb un dèficit fiscal insuportable, la nostra economia s’ofega, les empreses tanquen i les famílies es queden sense feina. En temps de crisi, un finançament injust és doblement injust, perquè ofega la nostra capacitat de sortir endavant.
També l’Estatut ha de sortir endavant sense retocs ni retallades, sense interpretacions que el deixin en un no-res. Creiem que l’Estatut és constitucional, entre altres raons perquè no podem creure en cap constitució que ens negui la nostra condició de nació, que no ens permeti defensar la nostra llengua o que no ens permeti exercir el nostre autogovern de la manera que volem fer-ho. Si l’Estatut fos inconstitucional, encara que sigui només en un paràgraf, caldrà pensar que tal vegada ho sigui més per culpa de la Constitució que no pas de la nostra voluntat de llibertat i d’autogovern.
Aquests són alguns dels problemes que avui dia pateix Catalunya. L’Onze de Setembre ens ensenya que hi va haver persones que creien en el país -en el nostre país- i que creien en la seva llibertat, és a dir, en la nostra llibertat. Avui dia ens toca a tots nosaltres demostrar que també creiem en el país, en Catalunya, en el seu autogovern i en la seva llibertat.
En democràcia, però, la defensa del país es fa des de la democràcia, expressant el que sentim, demanant el que ens pertoca i demostrant que som un poble carregat de raó. I, sobretot, es defensa exigint que les nostres institucions compleixin amb el seu deure i facin bé la seva feina. El nostre Govern és el primer que hauria de defensar Catalunya i no hauria d’acceptar mai cap rebaixa ni cap retallada dels nostres drets. Els herois de l’Onze de Setembre ens impedeixen acceptar un finançament de rebaixes o abaixar el cap davant les imposicions que arriben de Madrid. L’Estatut s’ha de defensar aquí i a tot arreu, i és tan prioritari com la lluita contra la crisi.
Cal ser dignes de les persones que van lluitar per defensar el país. I els hem d’homenatjar no només avui, no només un cop l’any, sinó cada dia i, especialment, en el moment de votar. Hem de pensar si els herois de l’Onze de Setembre votarien la submissió a forces que no defensen l’autogovern de Catalunya o bé votarien forces compromeses amb el país, que defensen els seus drets i que volen el millor per a les persones i famílies que viuen al nostre país. El nostre homenatge als herois no pot limitar-se a un únic dia a l’any, ni a unes flors per quedar bé. El nostre homenatge ha de ser constant, diari, sense defallir mai en la defensa del país, i jo, en nom de Convergència i Unió, us encoratjo a ser dignes d’aquests grans herois que avui recordem.
Moltes gràcies. Visca Catalunya!
